El vi, el nèctar dels déus com l’anomenaven els antics grecs, va tenir un paper molt important en la nostra economia illenca. Sembla ser que foren els fenicis cap al segle II aC els qui van introduir el cultiu de la vinya a les Illes Balears. A l’edat mitjana no hi ha una activitat vitícola important a l’illa mentre Menorca es troba en mans de la cultura islàmica, sembla ser sobretot arran de la seva prohibició corànica. Tanmateix a partir del segle XIV, durant l’època del Regne de Mallorca, s’incrementa la producció del vi i ja existien lleis pròpies que regulaven el cultiu de les vinyes i el seu comerç. A partir del segle XV ja començam a trobar una important producció a les Illes Balears.
A l’incipient segle XVIII, d’ençà l’any 1713, gràcies a la intervenció del governador Richard Kane, es va dur a terme una gran explotació vitícola al voltant dels territoris de l’actual poble des Castell, s’augmentà la plantació entre 6.000 i 10.000 ceps a inici d’aquest segle. A la part de llevant de l’illa, més concretament a les rodalies de l’actual poble des Castell, hi havia vinya a balquena sobretot a Trebalúger, Biniatap, Toràixer, Rafal, Trepucó, Biniarroca i Binimaimó. Segons un cens de l’any 1723, en aquesta zona tenim notícia que hi havia més de 650.000 ceps plantats!
Una clara mostra de l’esplendor de la gran activitat vitícola ho palesen encara els actuals soterranis, que des de 1771, en el moment de la construcció de les cases del naixent poble de Georgetown (o Vila Jordi, com l’anomenaven antigament), serviren de pedrera per extreure el marès i, posteriorment, tingueren la finalitat de cellers per elaborar la gran quantitat de vi que es consumia arran de l’increment de la població militar. (…)
Llegeix l’article sencer: Produccio del vi i feina a les vinyes
Article publicat a la revista S’Auba amb motiu de les festes de Sant Jaume des Castell, per Xavier Martín, que és professor i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis