Cala en Porter avui en dia és coneguda internacionalment per la platja, la Cova d’en Xoroi i la seva urbanització turística iniciada als primers anys seixanta, una de les pioneres a Menorca. Però de molt abans, el barranc de Cala en Porter ja era considerat per la important collita de fruita conreada als horts del seu barranc. I durant uns anys, per la producció d’arròs als aiguamolls de la zona final del barranc. El cultiu de l’arròs es va perdre ja fa temps, i difícilment es recuperarà; en canvi, la producció fructícola continua present als horts, als comerços i a les taules de l’illa.
D’entre els barrancs que solquen la plataforma miocènica del migjorn de Menorca, el de Cala en Porter és el més extens, amb dotze quilòmetres de llargària. Presenta un traçat capriciosament serpentejant, que al més íntim del seu llit deixa fluir les aigües del torrent homònim, artífex a la vegada del gran solc llaurat per l’erosió de la pedra calcària, el marès dissolt per una tasca mil·lenària i constant.
El microclima d’aquests accidents geològics fan dels barrancs uns espais especialment aptes per a determinats cultius; d’una banda, per la seva condició més arredossada dels vents que assoten les planes superiors i les costes del nord de l’illa, i de l’altra, per la presència constant d’aigua. En consonància amb l’exuberància natural, no és gens menyspreable l’immens esforç secular dels homes i les dones que han fet possible extreure’n recursos alimentaris a força de rendibilitzar les terres de ròssec fecundades pels preuats cabals hídrics.
Esporgant entre la bibliografia i els arxius he intentat entreveure com era la vida en el passat més remot del barranc, amb assentaments prehistòrics, fonts, trencades, sínies i camins. Però sobretot m’ha motivat conèixer de primera mà el testimoni d’un temps viscut pels vells hortolans, que encara han cavat els horts de fruita de dalt a baix, regat per terra de les canals de marès o traginat fruita en els llargs paners de vime transportats tota la nit dins els carros coberts camí del mercat de Ciutadella.
Si preservar el testimoni gràfic i oral dels antics hortolans pot ser més o menys transcendent des del punt de vista historiogràfic, no és menys interessant conèixer i donar veu als actuals fructicultors per mirar d’entendre el seu present al barranc de Cala en Porter i provar d’esbrinar quin futur en poden i en podem esperar dels horts que han estat –i són encara– els majors productors de fruita de Menorca.
A més de rememorar-ne les vivències, aquesta monografia pretén erigir-se en humil i merescut homenatge a la laboriositat i a l’esforç dels vells hortolans, però també vol rompre una llança en favor de la pervivència del sector fructícola menorquí. El botànic Pere Fraga i Arguimbau s’ha fet càrrec del rigorós estudi sobre les varietats i plagues dels fruiters.
Home i biosfera. El programa científic MaB (per les inicials en anglès de Man and Biosphere), creat per la UNESCO l’any 1971. Menorca va ser declarada reserva de la biosfera l’any 1993, i com a tal inclosa en el programa MaB, que, en síntesi, pretén bastir un model de relació harmoniosa entre activitat humana i medi ambient, inclosa la preservació –quan sigui factible– dels sistemes tradicionals d’ús de la terra.
En el sentit apuntat, hi té perfecte encaix la pervivència del conreu de la fructicultura al barranc de Cala en Porter, nascut de l’enginy humà en l’explotació dels recursos naturals, rica terra de sedimentació i aigua generosa, i amb un rendiment superior a les terres de secà, que a sobre requereixen majors aportacions hídriques.
Relleu generacional. La manca de relleu generacional serà en un futur pròxim un dels problemes més insolubles per a la continuïtat de les explotacions fructícoles al barranc de Cala en Porter i a Menorca en general. Voldría interpretar com un bri d’esperança el cas del jove fructicultor de Son Trémol, que no prové d’una nissaga d’hortolans. Tal vegada caldria plantejar-se una oferta formativa com a via d’accés a l’ofici, fos a l’escola de Sa Granja, a l’ensenyament secundari o per mitjà de beques d’estudi a l’exterior.
Els actuals hortolans són gestors del paisatge, però també són productors d’un gènere –els aliments– que els ha de proporcionar els recursos necessaris per viure dignament si volem que tenguin continuïtat. A més, la fructicultura és una branca agrària que mai no s’ha estalonat en les subvencions públiques, únicament sobre l’esforç dels hortolans com a productors i comercialitzadors.
Des d’un punt de vista estrictament economicista es podria al·legar que el pes de la fructicultura en el conjunt del PIB insular és gairebé irrellevant, però Menorca necessita diversificar la producció agrària i econòmica en general si no vol quedar sotmesa al monocultiu de l’estacional sector serveis. Qualsevol aportació en aquest sentit és positiva.
Qualitat i proximitat. Els nostres hortolans ens ofereixen nispros, albercocs, melicotons, caquis, peres o pomes en el seu punt òptim de maduració. Afirmar que la fruita de Menorca és millor que la que ens arriba de fora de l’illa no és caure en un xovinisme dessaborit, és una realitat tangible per a qualsevol que la pugui tastar a ulls clucs. El seu principal avantatge és el trànsit de l’arbre a la taula en un temps mínim, just acabada de madurar, fase en què guanya en sucres i propietats nutritives.
La nostra fructicultura presenta característiques artesanals, de petits agricultors que controlen i duen a terme tot el procés productiu, de la plantació a la comercialització, un exemple diàfan de producte de quilòmetre zero. La producció artesanal pot suposar un lleu sobrecost respecte a la fructicultura altament industrialitzada, però la seva major qualitat i sabor justifiquen el petit marge diferencial.
A més del que significa quant a diversificació de la producció agrària, s’ha de ressaltar la seva aportació a la biodiversitat enmig d’un paisatge cada cop més monòton. D’altra banda, les varietats transmeses de generació en generació són un actiu pel sabor i la textura diferenciada, però fins i tot com a patrimoni genètic preservat.
Comerç i consum. Els hàbits de compra dels consumidors canvien ràpidament, basculant de la botigueta de poble o de barri a les gran superfícies. Els fructicultors no tenen més remei que emmotllar-se als nous temps, fer-se presents en les formes de comerç vigents, a internet, a les xarxes socials o a la venda porta a porta si cal. I, altrament, és més necessària que mai una interacció entre productors, institucions i entitats de la societat civil. Com a exemples vàlids d’accions de promoció del producte local podríem esmentar el catàleg en línia d’Agroxerxa o la dinàmica associació gastronòmica i cultural Fra Roger.
De vegades no som prou conscients del poder que tenim entre mans com a consumidors. Amb la nostra capacitat de compra, sigui poca o molta, podem contribuir a preservar aquest valor botànic, paisatgístic i econòmic. Si apostam per la fruita de Menorca en farem més viable la continuïtat i una mica més factible el necessari relleu generacional, i a sobre podrem seguir gaudint d’unes fruites madurades als arbres amb tots els sabors, aromes i valors nutricionals. Hauríem de ser capaços d’assumir decididament el paper clau que ens correspon en la generació de demanda de productes de proximitat i qualitat indiscutible, com la fruita de Menorca.
El llibre «Un barranc d’hortolans i arrossers. L’altre cara de Cala en Porter» (Llibres d’Alaior 21, 2016), d’Adolf Sintes, es va presentar a la sala d’activitats ciutadanes de l’Ajuntament d’Alaior el dimecres 6 de juliol de 2016.
