Margarida Cursach, membre de la secció de de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis és l’autora de l’edició i l’estudi filològic de les «Llibretes de cuina del segle XIX. Bàrbara Soler Siquier i Bàrbara Oliver Soler», publicat en la colecció Capcer de l’IME. El dissabte dia 9 d’abril es va fer la presentació al Centre d’Art i Història Hernández Sanz, Ca n’Oliver, amb un tast de més de 20 receptes de les llibretes. Na Joana M. Garau hi va ser, i així ho va contar al seu blog Peuades damunt s’arena:
Fa uns dies vaig assistir a la presentació del llibre de Margarida Cursach, Llibretes de cuina del segle XIX de Bàrbara Soler Siquier i Bàrbara Oliver Soler. Na Marga és l’autora de l’edició i l’estudi filològic d’unes llibretes de receptes que van pertànyer a dues dones de la burgesia maonesa del segle XIX.
Bàrbara Soler i la seva filla, Bàrbara Oliver, van habitar el casat de Can Oliver on, gairebé dos-cents anys després, es donaven a conèixer les receptes que havien elaborat a les seves cuines, i que posteriorment en deixarien constància en uns quaderns de tapes blaves, amb una cal·ligrafia pulcra i ben traçada. La mare, nascuda el 1802 i hereva de la realitat il·lustrada, va redactar trenta-sis receptes en el català quotidià que es parlava a Menorca, el mateix amb què l’il·lustrat Joan Ramis va escriure Lucrècia el segle anterior. Per tant, a més de l’interès gastronòmic i cultural, hi hem d’afegir el filològic. Bàrbara Oliver, va néixer el 1832 en un context polític i lingüístic diferent, i continuà l’obra de recopilació que inicià sa mare, amb divuit receptes escrites en castellà.
Dels trets humans de les Bàrbares ens parlà mossèn Josep Seguí, hereu d’una de les llibretes. Bàrbara Soler era filla del cònsol d’Esmirna (Turquia) i compartia amb el seu germà Juli inquietuds culturals i lingüístiques. Mossèn Seguí destacà el gran cor i la religiositat de s’àvia, Bàrbara Oliver, a més de la facilitat per fer cures mèdiques de forma intuïtiva i autodidacta a qui li demanés.
Na Marga ens explicà els interessos gastronòmics de l’època a través de l’estudi dels receptaris, sobretot de la rebosteria —els maonesos, sempre tan dolços; “Dolces”, ens diuen a la resta de l’illa—, de la incorporació de nous productes i de les influències foranies. L’autora de l’estudi va voler recrear les receptes, per a la qual cosa va comptar amb la seva família i amigues, i constatà les dificultats a l’hora fer-les. Com en el cas del receptari de Fra Roger, Art de la cuina, els plats s’han d’interpretar, posar-hi imaginació i aplicar la saviesa i experiència de la persona que els cuina. Amb açò, vaig determinar que el llibre no era per a mi, però que igualment el llegiria i intentaria fer-ne algunes, com els mostatxins, una mena de galeta dolça.
En finalitzar l’acte, vam tastar més de vint receptes elaborades per a l’ocasió, com ara formatjades, coca d’albercoc, coca bamba, coca de raïm, pastissets, roanes, bunyols, coca de congret, mostatxins, formatjades de formatge, gelatina de taronja, panets de patata… Tot plegat va ser deliciós, i l’acte, interessant, emotiu i original.
Aquí pots llegir les paraules que va pronunciar na Fina Salord, coordinadora científica de l’IME: Llibretes cuina sXIX Fina Salord
Les fotos son de Foto Nueve, carrer des Ramal 59, Alaior, telèfon 971372298
Aquest és el vídeo que es va fer amb els familiars, amistats i col·laboradors que van recrear algunes de les receptes de les llibretes de Bàrbara Soler i Bàrbara Oliver.