El passat 13 de novembre, coincidint amb la festivitat de Sant Diego, el poble d’Alaior va poder reviure la tradició de fer panets dedicats, precisament, al sant que inspira aquest costum.
No se sap ben bé quan es va establir aquesta tradició a la vila, però queda fora de dubte que guarda relació amb la presència de l’antic convent de Sant Diego i amb el miracle dels pans i les roses que s’atribueix a qui fou i és patró de l’ordre menor dels franciscans, Sant Didacus, conegut també com a Sant Diego d’Alcalà, ja que allà va morir. Conten les cròniques i les biografies, que aquest frare, sevillà de naixement, s’encarregava de l’horta i de les feines pròpies d’un “lego”. Probablement el seu origen humil, però també la seva fervorosa religiositat van fer d’ell una persona bondadosa, generosa i caritativa. Així, sembla que sempre que podia extreia pans o altres aliments del rebost conventual per a donar-los a aquells que patien gana en temps de misèria i penúries. En una de tantes ocasions, va ser sorprès quan amagava dins el seu hàbit uns quants panets. Un superior el va comminar a mostrar el que hi havia dins la seva túnica i, quan Sant Diego va ensenyar el que duia, els pans s’havien convertit en roses per intercessió de Déu. És per això que els panets de Sant Diego commemoren aquest miracle tractant de reproduir la forma de les roses, quan els pètals estan ja oberts.
Aquesta és una tradició molt polida que incorpora el missatge de la generositat i l’actitut de compartir. A Alaior, pel que diuen, l’havien mantingut sobre tot les mestresses de casa que habitaven en l’entorn del Convent de Sant Diego. Allà, quan l’esglèsia encara estava consagrada al cult, cada 13 de novembre es beneïen i repartien els panets de Sant Diego amb la suposició afegida de que qui els rebia tenia assegurat el menjar.
I, com són aquests panets? Idò, encara que estan fets d’ingredients molts bàsics, tenen el seu toc diferencial i la particularitat de tenir un toc anisat i dolç. Farina, mantega de llet, matafaluga i un petit pessic de llevat. La massa, feta de farina i mantega es pasta amb un té de matafaluga, d’aquí el toc anisat. Mentre, per altra banda, el fet de que s’empri molt poc llevat és per evitar que els panets treguin floridura. I això per què? Ara ho veurem. Qui menjava els panets de Sant Diego -es suposava- no havia de trobar problemes en poder tenir el pa de cada dia servit a la taula. I és així com a moltes cases maldaven de preservar al manco algunes peces dels prodigiosos panets a un racó protegit, al calaix on es guardaven els doblers o fins i tot es destinaven a carteres i moneders, amb l’esperança de que no hi mancarien vitualles ni es passarien penúries a la llar. Panets de Sant Diego es feien de tota mida, inclús en miniatura, per a poder-se acomodar a aquestes previsions de durabilitat i portabilitat, és a dir, n’hi havia que acompanyaven, a modus d’un halo protector, la persona durant tot un any.
Sigui com sigui, aquesta tradició s’havia deixat de practicar a Alaior, des de feia algunes dècades. Enguany, l’Ajuntament, des de la regidoria de Cultura, va promoure el seu “rescat”. Amb ajuda de na Juanita Fortuny, na Kay Mercadal i na Mari Àngels, amb la col·laboració del forn de C’an Florencio, el miracle dels panets de Sant Diego, va tornar a estar present al poble d’Alaior. El convent de Sant Diego s’omplí de gent, que satisfeta de veure reviscolar aquesta tradició, va anar a escoltar les explicacions sobre la vida del sant i sobre el sentit que tenen aquests panets i un convent que, tot i haver quedat desamortitzat en 1835, ens connecta amb la gran xarxa que va estendre l’obra franciscana arreu del món. No debades, el mallorquí Fra Juníper fundà a América la seva primera missió dedicada a Sant Diego, que dóna nom a aquella gran ciutat. També a Mèxic i per Andalussia s’evoca al sant amb la producció de pa. A Alaior es van fer uns 500 panets. El diumenge, també arribaren a l’Església de Santa Eulàlia i van ser beneïts per el pàrroc, Pere Oleo. Va ser tot un gust i sembla que l’any que ve tornarà a haver una nova fornada.
Nota: Isabel Rodríguez és regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alaior, i va pronunciar la conferència «Notícies de Sant Diego. El miracle dels pans i les roses i altres assumptes», al Convent de Sant Diego el divendres dia 13 de novembre de 2015, amb degustació posterior dels panets.
