«Dedicatòria» de Bep Portella emesa a Onda Cero Menorca el 20 de febrer de 2015
Hola, avui és el primer divendres de Quaresma. Ja sabem que enguany intentem parlar del costumari popular en relació al pas de l’any. És normal que, per nosaltres, aquest costumari estigui replè de cites que tenen el seu origen en la religiositat popular, ja que així es va formar la nostra societat i, malgrat els anys que han passat, malgrat la secularització, malgrat tot, encara mantenen vigència des del punt de vista cultural o antropològic. Avui us parlarem del Dejuni i l’Abstinència, que antigament eren propis dels set divendres quaresmals. Sa Corema dura 40 dies, que és el temps que es diu que va passar Jesucrist en el desert per preparar-se per una futura vida pública, fent oració i penitència. El nombre 40 és freqüent a la Bíblia: 40 dies que va passar Noé en la seva arca durant el diluvi; els 40 dies que va passar Moisès en el Sinaï, quan Deu li va entregar les Taules de la Llei; els 40 dies que Déu va atorgar de gràcia a Sodoma i Gomorra per a rectificar; els 40 dies de marxa d’Elies per arribar a Orbe. Els 40 dies entre la pasqua de la resurrecció i l’ascensió als cels… També podríem parlar de les 40 hores d’exposició del sagrament en algunes celebracions catòliques. I si sortim de la religió podríem parlar de la quarantena, que eren els teòrics quaranta dies que havien de romandre apartats aquells que provenien de zones empestades abans de tenir pas franc, o, ja tirant cap a casa, de “Los cuarenta principales”, que no sé si té res a veure, però que és curiós.
Per regla general, en la Corema s’han de pagar els excessos de Carnaval, per tant, els menús han de ser exemple d’austeritat. Com que això, l’església catòlica (com altres esglésies amb els seus costumaris) ho considera un acte de penitència, quedar clar que per la gent, el temps feliç era el de carnaval. Tots els divendres de Quaresma són d’abstinència, tret del darrer, el conegut com divendres sant, que és de dejuni i abstinència, o sigui de no menjar res durant tot el dia. D’antic era fins la posta de sol; després ja va ser a partir de les tres del capvespre; i, des del segle XIV, es va permetre un sol àpat el migdia. Amb un dejuni així, l’abstinència ja es dóna per segura. Per la resta de divendres, l’abstinència significava que no podies menjar carn. Encara hi ha persones que ho practiquen avui en dia a Menorca, i no poques. L’excepció a la abstinència, normalment per raons de salut, s’havia de fer per bul.la que donava la pròpia Església. En general, per Quaresma es feien servir una sèrie de regles gastronòmiques molt severes quant quantitats de menjar i tipus d’aliments, i es crea una cuina quaresmal basada en el peix, els llegums. Vist avui, també podria ser una manera indirecta de lluita contra el colesterol. Ho dic de broma, perquè de cinquanta anys enrere, de colesterol no n’hi havia, car aquest és propi de la societat actual.
Un dels records infantils que tenc del dejuni i l’abstinència, a més de les panaderes de bacallà que ens feia ma mare, són les capces de pinxes. No sé si en el dia encara n’hi ha, supòs que sí, però no en la quantitat de llavors. No hi havia botiga que no tingués aquella caixa circular on les pinxes estaven estranyament ordenades com els pètals d’una flor, com les hores d’un rellotge. A més, les pinxes seques, amb aquella mescla de colors de plata i or i tons vermellosos… era com una imatge peculiar. Com peculiar i profund eren els aromes que fluïen, tan profunds que encara els sent avui. Quan encara deim estàvem com a pinxes ens referim a això, a un lloc ple de gent, tan ple que la gent quasi no es pot moure. I sabeu que la paraula pinxa és exclusiva de Menorca, En català seria arengada, en castellà es parlaria de sardina salada. La nostra pinxa vindria de l’anglès pilchard