La festivitat de Sant Antoni, Diada del Poble de Menorca des de 1979 però que es ve celebrant a Ciutadella des del segle XIV, com a totes les celebracions tenia, i ha de tenir, una gastronomia pròpia, que al llarg del segles ha anat desapareixent i sols ens queden unes petites reminiscències.
Com a tota festa cristiana té també les seves arrels paganes, en les celebracions greques i romanes, possiblement els saturnals amb la seva beneïda d’ases i d’animals (de fet el sant és el patró d’aquests darrers). També forma part dels darrers dies de la celebració dels solstici d’hivern, d’aquí els festers o foguerons, com els que es celebren per Sant Joan. Sant Antoni és també la simbologia del bé per damunt del mal. A Mallorca hi ha la lluita de Sant Antoni i el dimoni, i a Menorca el bé està per damunt del mal amb el porquet que està als peus del sant.
Sant Antoni és també un dels sants barbuts, un dels sants que ens representen a la deïtat “Kronos”, i es diu que sol ser l’estació més freda de l’any. Per tant el greix i plats calòrics havien de formar part de la seva cuina de festa cristiana, que en poques setmanes obria les portes dels carnavals. De fet a Mallorca i a la part de Llevant de Menorca es fan torrades de sobrassada, xulla i botifarrons, entre altres coses, però és a Ciutadella on la festivitat del Sant ha conservat les seves arrels més profundes, no sols en els actes religiosos que commemoren la reconquesta cristiana i la incorporació de l’illa a la cultura europea i a la parla catalana, sinó que conserva actes i costums essencials com és el cas de la processó dels Tres Tocs que es celebra també a altres poblacions del Principat. També la gastronomia més pura, ja que hi ha que recordar que Sant Antoni era un frare eremita, un ermità que va partir al desert i allà es va alimentar de dàtils i garballons, que són els productes típics de la festa a Ciutadella amb el mercat de davant l’Hospital, i que pel fet de la cultura mediterrània i per l’estació on ens trobam s’hi van afegir les taronges. Per tant podem assegurar que Sant Antoni era un sant vegetarià i que de carn de porc en menjava poca, per no di gens ni mica.
Als antics receptaris de cuina que he pogut consultar recentment hi he trobat algunes receptes que podrien formar part dels antics plats del dia de Sant Antoni a la nostra illa com és el cas del “Barret de Sant Antoni”, els “Panets de Sant Antoni” i els “Panellets de Sant Antoni”.
A Menorca, potser una de les menges més comuns per a celebrar la festa en família era el be al forn amb patates, i les postres més comuns de les nostres celebracions com són els pastissets plens i les tortades d’ametlla. També un dels dolços típics eren els “palos de crema” acompanyats d’una taronja. De fet aquest era el postre típic, fins fa uns anys, dels participants de l’Estudiantina del Casino 17 de Gener.
També podem recordar quan fa una vintena o trentena d’anys, en els primers anys de la democràcia, es va voler instaurar un “Pastís de Sant Antoni” amb les seves quatre barres i l’escut de l’illa presidint-lo, però no va arribar a arrelar.
Per tant, podem assegurar que Sant Antoni, al ser una festa que només es celebrava a Ciutadella, i recent al calendari festiu de tota l’illa, no té encara una gastronomia tan rica com és el cas d’altres festes com les de Nadal, Sant Joan, Pàsqua, etc. Potser haurem d’investigar quins eren els plats i els costums gastronòmics d’aquest dia.