Categorías
Actualitat Articles

Què es menjava a Es Mercadal per Sant Martí, per Miquel Mariano Vadell

Quan s’atraca el tercer cap de setmana de juliol el poble des Mercadal es transforma: els veïns enramen els carrers, l’Ajuntament organitza tot tipus d’activitats i els caixers preparen tota la indumentària. Però la festa és molt més que tot això. La setmana de Sant Martí tot el poble fa oloreta de forn i és que, a més de cavalls i bulla, per fer bona festa hi ha d’haver taula ben parada, plena de sabors que recorden tradició, per rebre amics i família.

Sense cap mena de dubte, la gastronomia és i serà un dels elements que defineixen la manera de ser i la cultura d’un poble. Per això, la cuina forma part de la tradició festiva de Sant Martí, tot i que avui en dia tot és molt diferent a anys enrere. El menjar de festes no sempre ha estat així com el coneixem ara. En aquell temps, totes les famílies, fossin riques o pobres, per aquestes dates procuraven asseure’s a taula i menjar bé. Les dones, els dies previs, organitzaven tot el menester i anaven a coure les coques als diferents forns del poble. El fet de passejar la coca bamba pel Carrer Nou era tot un esdeveniment social que gairebé es convertia en competició: qui era capaç de fer la coca més polida i vistosa? A més, aquests dies també acostumaven a fer pastissets i a proveir-se dels típics embotits que després es servirien a l’hora de berenar. Per dinar, era molt típic preparar conill amb pebre i tomàtic o arròs amb conill. La setmana de Sant Martí l’Ajuntament des Mercadal aixecava la veda d’aquest animal perquè qui volgués pogués anar a caçar-ne. En algunes taules també era costum servir brou de carn de ploma. Els postres més destacats per acabar de manera dolça els panxons eren el menjar blanc, el congret, les sopes de partera i les oranes, les dues darreres es regaven amb la mel que es recollia justament en aquella temporada. A tot hora, els dies de festa, la gent es refrescava la gola amb dolces fetes a Cas Sucrer mullades amb aigua fresca i anís. De fet, la confiteria és una altra part important de la tradició gastronòmica menorquina. A tots els caixers se’ls entrega una aluda amb confits d’ametlla, anís i macarrons de sucre.

Per sort, les tradicions gastronòmiques no s’han perdut del tot i algunes encara perduren, com per exemple el fet de menjar coca bamba i xocolata desfeta. La vida ha canviat molt i avui en dia la gent ja no cuina tant a casa. Moltes de les coses es compren fetes (coques, pastissets, crespells…) però, així i tot, cal remarcar que, durant les festes, pels carrers hi segueix havent moviment de menjar. Actualment la festa s’ha allargat molt, el jaleo del dissabte acaba prop de la mitja nit i el del diumenge passada l’hora de dinar. Aquest fet ha provocat que les famílies no puguin asseure’s a taula de la manera que ho feien anys endarrere. Tot i així, a les cases es cuinen plats tant populars com les pilotes (amb salsa de tomàtic, ametlla o pastanaga), el tall rodó, el pollastre farcit, les albergínies i els carbassons al forn i el perol (tant de carn com de peix), entre molts d’altres.

Un darrer detall a comentar és que antigament el gin no es bevia barrejat amb llimonada. Aquesta és una combinació relativament moderna que ha arrelat fort entre la societat illenca. Anys endarrere el gin es bevia sol o, en tot cas, barrejat amb palo. La menta i el vi eren altres begudes molt populars pels dies de festa. De fet, cal remarcar que Es Mercadal al llarg de la història ha estat un poble molt lligat a la producció de vi fins que, l’any 1876, una plaga de fil·loxera va assolar l’illa i va acabar amb la major part de vinyes menorquines.

Miquel Mariano Vadell és el xef del Restaurant Ca N’Aguedet

Article publicat al núm. 4 de sa revista Insular, de juliol de 2014

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

https://www.high-endrolex.com/21