Què menjaven els talaiòtics, un poblat talaiòtic al plat

Amb motiu de la celebració del Dia de les Illes Balears de 2016, el dimars dia 1 de març, l’associació Fra Roger va organitzar una demostració gastronòmica i tast, anomenada “Un poblat talaiòtic al plat”, as Migjorn. Van ser Victor Bayo i Esther Gómez, xef i segona de la cuina de l’Hotel Rural & Restaurant Alcaufar Vell, de Sant Lluis, els encarregats de reproduir un poblat talaiòtic dins un plat, i fer-lo comestible. La galta de vadella estofada en trossets feien el talaiot, les patates fregides tenien forma de taula, el bròquil feia d’ullastre, i la “terra” d’olives negres i les tomàtigues seques donaven color a l’entorn… tot un exercici de creativitat, vistositat i sabor. Els més de 60 assistents van gaudir d’una estona ben entretenguda, van aprender a fer aquest plat i al final el van poder tastar, amb un vi de Binifadet i cervessa Grahame Pearce. Aquí pots veure i descarregar-te la receptaUn poblat talaiotic al plat

Poblat talaiotic al plat

El mateix dimars 1 de març, es va fer una Visita Gastronòmica al Museu de Menorca (Maó). Una visita guiada a l’exposició “L’illa dels talaiots” en la que els assistents van poder descubrir què menjàven i quins estris empraven per cuinar i menjar els talaiòtics. Tot seguit, el cuiner i escriptor gastronòmic Pep Pelfort, del Centre d’Estudis Gastronòmics de Menorca, va explicar com era la gastronomia talaiòtica i va elaborar un parell de tasts per a traslladar-te per una estona a la Menorca de fa prop de 3.000 anys.

Que menjaven els talaiotics

Segons els estudis publicats, molt especialment les anàlisis de restes de les Coves des Càrritx i des Mussol, l’alimentació talaiòtica seguia un model mixt de ramaderia, recol·lecció i caça, amb certa importància de la proteïna animal obtinguda principalment de bens i cabres, tant directament com en format làctic i, en una proporció molt inferior de porcs i bòvids. Algun consum residual de productes marins es devia produir per les traces minerals dels ossos, possiblement de mol·luscs, les closques dels quals acabaven en alguna varietat de ceràmica. Els percentatges animals de les restes ho diuen clarament; així mateix cal remarcar la manca de diferències de qualitat alimentària per motiu social o de sexe.

Les restes botàniques juntament amb els textos clàssics i les peces del Museu ens donen les pistes: olivons, figues, fruits del bosc, cereals (ordi i blat en primer lloc), romaní, cendra d’ullastre, alguna lleguminosa i tàperes. L’afició per un vi d’origen fenici, possiblement ebusità, retsinós d’estil púnic, blanc de la varietat Mourvedre que van introduir al llevant; tal vegada la presència de Pinus halenpensis a les restes, varietat tradicional per aquest vi ho justifica, però no seria gens estranya l’opció del màstic, reïna del llentiscle encara emprada per grecs i àrabs per la cuina i el formatge, entre d’altres (així com els seus múltiples usos mèdics). La relació indissociable d’alimentació i medicina a l’antiguitat, ens la recorda la figura del que fou Déu de la medicina, Imhotep.

,

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: