Xara de s’Agda, un relat de Pep Pelfort

Així presenta Pep Pelfort, cuiner i investigador gastronòmic, creador del Centre d’Estudis Gastronòmics de Menorca i fundador de l’associació Fra Roger, gastronomia i cultura, el relat Xara de s’Agda:

Cuina narrativa o Narrativa culinària. El relat “Xara de s’Agda”, ple de llegendes menorquines encobertes, (i alguna empordanesa), dades històriques camuflades i un petit cameo de Fra Roger. Vàries dèries presents: la gastronomia, la història, la lectura, la medicina i, fins i tot, el parapent. Basat en una recepta real de Ferreries, idèntica a una de Sri Lanka, hi apareixen com nines russes els llibres preferits: Les mil i una nits, Cien años de Soledad, El Quijote, El nom de la rosa, Ulisses de Joyce i el món dels trovadors i catars, origen del llinatge, amb el seu redescobriment de l’amor i, pertant, del respecte i veneració per les dones. Inclou expressions recuperades gràcies a Cultura Popular Menorca amb alguna anècdota manllevada d’una de les productives tertúlies amb Jaume Mascaró Pons. Finalista al XXI Premi Illa de Menorca de Narració organitzat per Es Diari (que continuïn fent-ho).

I així comença el relat:

“Es conta que en l’antiguitat del temps hi hagué un al-moixerif a l’illa de Manurqa que fou poeta, mecenes i gran coneixedor de la medicina. Ocupava el seu temps llegint, fins a arribar a acumular la millor biblioteca de l’època: el seu contingut no tenia res a envejar a les del seu Al-Àndalus natal. Era de nom Saïd ibn al-Hàkam i va escriure, entre d’altres coses, el Tractat de Capdepera que signaria el seu cadí amb el rei Jaume. Anys més tard, a l’estiu de 1234, va prendre el poder de l’illa convertint-se en l’arrais. El seu Castell de Sen Agaiz va esdevenir tant famós per la bellesa dels jardins i les festes poètiques que s’hi celebraven com el coetani Castell de Foix i els seus trobadors occitans.

Tanmateix, Saïd s’avorria de felicitat. Cercant en què ocupar el seu temps en històries antigues va imitar a la princesa de Quermançó i s’alimentà durant un temps només del moll de l’os de les costelles dels bens, fet que provocà una gran ruïna a tota l’illa. Més tard, va voler imitar al seu avantpassat Ibn Firnàs qui, a l’any 852, va saltar des d’una torre de Còrdova amb una lona per tal d’esmorteir la caiguda, amb el resultat de ser el primer paracaigudes de la història. Ell ho va intentar diverses vegades des del Toro, amb unes teles de seda que la tramuntana esquinçà quan ja havia arribat a Torre d’en Gaumés. La fractura de les dues cames i la pèrdua del seu amulet del déu egipci Imhotep li provocà una enorme frustració que va dirigir cap a les donzelles menorquines, ja que les acusava d’haver cosit malament les seves ales. El seu tedi es convertí aleshores en crueltat. Va ordenar que cada dia li fos portada una al·lota verge per a la seva satisfacció nocturna amb l’infeliç final que totes eren executades en eixir el sol.”

Llegeix-lo complert aquí: Xara de s’Agda

,

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: