Itinerari pels llibres de gastronomia de Menorca al llarg de la història, per Pep Pelfort

Comparat amb altres cuines menys riques o creatives, la bibliografia és molt curta; tanmateix, els pocs títols són de molta qualitat, cadascun en el seu estil.

Com diria el President de Fra Roger, Josep Borràs (autor del llibre més pràctic i rigorós, mirall de la seva experiència), citant Joseph Conrad, “els llibres de cuina són els que més han contribuït a la felicitat humana”. I, curiosament, també al coneixement de la llengua popular menorquina i a la manera com es vivia a cada època, com destaca Andreu Vidal al pròleg d’Art de la Cuina de Fra Roger .

L’itinerari s’inicia amb una joia bibliogràfica i culinària per a la Mediterrània i per Europa: Fra Roger. Recull de tot el coneixement culinari de les cultures que han passat per Menorca, innovador i brillant i, al mateix temps, reflectint la cuina popular menorquina (tal vegada, era aquesta cuina la brillant i Fra Roger només un transcriptor?). Analitzant cada recepta, desfem el cabdell de la història de Menorca.

Saltem, aparentment, al segle XX amb Re cibaria de Pere Ballester. Aparentment, perquè Ballester, tot hi escriure l’any 1923, transcriu notarialment el corpus culinari de la Menorca del segle XIX (i ho diu al subtítol), basant-se en 2 manuscrits claus del segle anterior amb les pinzellades de les seves pròpies vivències. En realitat, si saltem a Lluís Ripoll (Libro de cocina menorquina, 1983), es basa en els mateixos manuscrits inèdits, diu ell “cedits per Cavaller Triay”, autor de “La cuina menorquina (I i II). 1984. Colecció Quaderns de Folklore núm. 14. “. És a dir, que el gruix de la bibliografia es basa en els mateixos 2 manuscrits: cal editar-los sense més dilació.

Saltem a finals del segle XX amb l’interès d’estudiosos forans com Jaume Fàbrega o Nestor Lujan i Joan Perucho, que projecten la cuina menorquina fora de l’illa, amb breus comentaris de Josep Pla que, curiosament, ja deia aleshores (1952) que es menjava més bé a les cases que als restaurants.

I en el segle actual tenim, d’una banda, la recuperació de bloguers i cuiners expressada en forma digital (veure links a www.fraroger.com ) i, en paper, la tasca de recopilació de Bep Al·lès amb tots els seus receptaris, incloent el darrer que cobreix el buit dels manuscrits de cases senyorials de Ciutadella. En ambdós casos, cal tenir en compte que, com és molt lògic actualment, s’hi incorporen receptes que, almenys de moment, no semblen genuïnament menorquines (el pas dels anys ho dirà, com ha passat amb la patata) i es produeix una reiteració de variacions del mateix concepte que es podrien reduir a un nombre limitat com en tota tradició culinària consolidada.

Tanmateix penseu que, pels estudiosos, cal cercar informació de la cuina de Menorca en múltiples fonts: des del llibre de capçalera d’un metge escocès de l’armada britànica anomenat Cleghorn, passant pel dietari del capità Roca (mariner menorquí), fins en altres textes i manuscrits mèdics amb recomanacions dietètiques

FUTUR: quedaran pendents, almenys de forma urgent, els dos punts febles: d’una banda, cal escriure una història de la gastronomia de Menorca des de temps d’en primer (apuntada tangencialment a “Talaiots i formatjades”) i, de l’altra, falta pensar en l’edició per a la projecció exterior (en anglès, francès i espanyol, entre d’altres). Cal publicar en altres idiomes per donar a conèixer un dels millors valors turístics de Menorca.

ALGUNS TEXTOS CLAU PUBLICATS (o no)

– Anònim (1819-1832): Manual de la cuynera menorquina, de molta utilidad a los señores qui cuidan del manetx de una casa. Coordinat i dedicat a las matexas, per un amich de la bona panxa, per un aficionat. Inèdit, Maó.
– Pedro Ballester: De re cibaria (1ª edició a Maó al 1923). Sisena edició: Barcelona, 1995, Ed.Ingoprint. ISBN 84-920610-1-4
– Ramon Cavaller Triay: La cuina menorquina (I i II). 1984. Colecció Quaderns de Folklore núm. 14. Edita Col·lectiu Folklòric de Ciutadella.
– Francesc Roger: Art de la cuina: llibre de la cuina menorquina del segle XVIII. 1993. Maó. Institut Menorquí d’Estudis. ISBN 84-86752-43-4
– Jaume Fàbrega i Carme Puigvert: La cuina de Menorca. Barcelona. 1995. Edicions La Magrana. ISBN 84-7410-811-X
– Josep Borràs i Damià Borràs: La cuina dels Menorquins. Barcelona. Any 2004. 3ª edició (1ª ed. al 1998). Columna Edicions. ISBN 84-8300-527-1
– Xim Fuster i Manel Gómez: Menorca: gastronomía y cocina. Sant Lluís. 2005. Ed. Triangle Postals. ISBN 84-8478-187-9
– Lluís Ripoll Arbós: Libro de cocina menorquina. Palma de Mallorca. 1983. Edita Lluís Ripoll Arbòs (Siurell). ISBN 84-85048-83-0
– Bep Al·lès: Sa cuina des poble de Menorca, La cuina de cincogema i d’anar a vega, Petit receptari de la cuina de Nadal i Cap d’Any a Menorca, Petit receptari de les festes de Sant Joan, Petit receptari de la cuina del peix a Menorca, Cuina vegetariana de Menorca, La cuina de la Setmana Santa i Pàsqua a Menorca, Cocina histórica de Menorca, Cocina económica de Menorca, La cuina de la Corema a Menorca, Sa cuina des poble de Menorca. Rebosteria i pastisseria, i Cocina señorial de Menorca. El recetario de los Salort de Ciutadella (1860 – 1917)
– Blogs de cuina: diversos, però els destacats podrien ser Es Cuinons i Tiberis a casa
– Textos gastronòmics dispersos en topografies, estudis, etc.
– Talaiots i formatjades. Quaderns Folklore. Apunts per a una història de la gastronomia de Menorca. Pep Pelfort

,

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *