Juny, la falç al puny i la mel recull, per Adolf Sintes

L’apèndix final del conegut refrany del costumari pagès és de collita pròpia, però lliga amb el fet que ara mateix els apicultors menorquins es troben en plena recollida del dolç producte del nèctar floral. Aquest cap de setmana he estat testimoni de la recol·lecció duita a terme per Sebastià Pons, de Sant Climent, la seva dona Margalida Triay i el fill Bià, de 15 anys. Tant en Sebastià com na Margalida en venen de tradició familiar. Dalt el barranc de Rafalet (Sant Lluís) hi ha un dels diversos emplaçaments de les 350 casetes d’abelles que té establerts en Sebastià. En aquest paratge existeixen antics bancs de bucs o casetes de canya com el que vam mostrar el passat gener en un parell de capítols.

COLLITA

Per arribar a l’apiari ens protegim de les picades amb granota integral, màscara de tela mosquitera a la cara, guants i polaines entre el camal dels calçons i les sabates. Les abelles demostren una clara preferència pel color negre de la meva càmera, que sembla vibrar sota els guants per l’envestida constant dels himenòpters.
Ens trobam davant unes colònies compostes de fileres de casetes (ruscs o caseres) instal·lades damunt bancs metàl·lics de peus ruixats amb olis que les protegeixen de la humitat i de l’atac de la formiga roja argentina, capaç de foragitar l’eixam, sobretot a l’estiu.

Cada caseta de quadres mòbils –tipus Langstroth– es compon de la caixa o cambra de cria sobre la que, a mesura que les abelles comencen a fer mel, s’afegeixen “pisos” d’una alçada que és la meitat que la caixa, entre els que queda el “pas d’abella” que no pot ser inferior a 5 ni superior a 8 mil·límetres per tal que no el tapin de cera o pròpolis. Dintre de cada pis hi ha nou quadres col·locats de manera vertical d’uns 48 per 16 cm i un gruix que serà l’amplària de la bresca ben peixada.

La colònia ens rep amb un núvol de abelles d’inquietant brunzit per a la nostra oïda. Amb el fumador fa una passada per les fileres de casetes per calmar els alterats insectes voladors. Primer treuen la tapadora superior del bloc de pisos, tot seguit comencen a aixecar cada pis, un per un, amb l’ajuda d’una eina que fa palanca. Les juntes entre pisos o alces estan segellades per un vernís elaborat per les pròpies abelles, que els immobilitza i utilitzen per tapar qualsevol forat o momificar un petit animal que hagi aconseguit entrar-hi i no puguin treure. Es tracta de pròpolis, substància resinosa que les abelles produeixen a partir de cera i borrons d’arbres, que a Menorca sembla ser preferentment llentiscle per la seva olor.

Sense treure els quadres, si no és per comprovar-ne el contingut en mel, col·loquen els pisos de costat i acaben de convèncer les abelles de sortir d’entre les bresques per mitjà d’un bufador d’aire que les expulsa. A terra queda una solada d’abelles una mica atordides pel fum i el vent, mentre el núvol d’abelles és creixent. Vora les casetes en Bià posa un MP-3 que reprodueix el cant de l’abellerol, l’ocell depredador d’himenòpters, que possiblement ajuda a inhibir momentàniament les seves ànsies expansives.

A l’entrada d’una caseta veim abegots –els mascles– però també una reina. Si aquesta cambra de cria queda destronada –que és el més probable– n’hauran de coronar una de nova si l’eixam vol criar i tenir continuïtat. A cada remesa de pisos la furgoneta es deixa ben tancada per evitar que s’ompli d’abelles atretes per l’essència de mel. Partim amb l’automòbil sense treure’ns l’uniforme protector fins a ser bastant enfora; de tan en tan en Sebastià obre la porta posterior per deixar sortir les abelles que ens acompanyen per entre els quadres.

EXTRACCIÓ

Arribats a l’obrador de l’apicultor, en Sebastià agafa els quadres i amb el tall del bresquer pela la bresca per cada costat per tal d’obrir les cel·les o caselles i dipositar el quadres, de dotze en dotze, dins la centrifugadora que gira una estona en cada sentit i, en quatre o cinc minuts, n’expulsa la mel que raja dins el decantador.
Les bresques de cera, de cel·les pràcticament buides de mel, tornaran a l’apiari. Tan sols talla i barata les bresques massa velles o que han tingut cria a dintre. Normalment crien a la caixa de baix del rusc, però quan una caseta duu molta força la reina puja al primer pis a criar. Dins la cel·la que ha contingut una cria hi queda la muda aferrada i s’hi posa la tinya.

La cera de les tapadores i la de les bresques que canvia passa per la premsa, semblant a la de vi, i la fon –de nits, per evitar atreure les abelles– per enviar-la a reciclar. En fan unes fulles primes de cera amb el dibuix imprès en relleu de les cel·les hexagonals. Agafades als quadres amb un fill de ferro, les abelles recreen les bresques a partir del dibuix.
Acabada l’extracció, torna el pisos a les casetes, les abelles xuclen la mica de mel que hi queda i l’afegeixen a la que ha deixat l’apicultor a la caixa de baix; serà la font d’aliment d’abelles i larves durant l’hivern. En acabar l’estiu retira els pisos per tal que no treguin floridura o es facin malbé. Les casetes tornaran créixer verticalment a partir de mitjan març, en recomençar a fer mel les abelles. Després d’uns anys bastant dolents, enguany en Sebastià ha doblat la minsa producció de l’any passat, amb més de 4.000 quilos de mel de gran qualitat, que hem pogut tastar, com també el pol·len pigmentat de vermell per la flor de l’estepa blanca.

,
2 comments on “Juny, la falç al puny i la mel recull, per Adolf Sintes
    • Hola Ana María.

      Disculpa el retraso en contestarte. El nombre caldera o caldereta se debe al recipiente que utilizaban los pescadores para cocinar a bordo, cuando salían a pescar y preparaban la comida. Normalmente era de hierro, porque la de barro podía romperse con el movimiento del barco.

      Un saludo

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: