Gastronomia menorquina: història, tradició i innovació, per Antoni Juaneda

La història i la tradició gastronòmica a Menorca compta amb interessants referències, com el manuscrit del segle XVIII, de Fra Roger, publicat amb el títol de Art de la Cuina, el llibre De Re Cibaria, de Pere Ballester, o els nombrosos receptaris i altres textos de divulgació culinària publicats en els darrers anys, com els de Josep i Damià Borràs, Ramon Cavaller o Bep Al·lès. Però em referiré aquí a Art de la Cuina, i a l’interès que està despertant per la gastronomia insular.

Francesc Roger va ser un frare franciscà que va viure, va exercir i va cuinar per als seus companys al convent de Sant Francesc de Ciutadella durant la primera meitat del segle XVIII. Fruit de l’experiència i els coneixements acumulats al llarg dels anys que va exercir com a cuiner és un manuscrit amb més de 200 receptes, que amb el temps es convertiria en el llibre Art de la Cuina, editat per l’Institut Menorquí d’Estudis el 1993 i reeditat el 2014 en col·laboració amb l’associació Fra Roger, gastronomia i cultura, que duu el nom de l’autor.

Art de la Cuina és el referent més antic de la gastronomia menorquina i suposa una aportació cultural valuosíssima, no només des del punt de vista culinari, sinó també social i lingüístic. El seu contingut revela una cuina que combina la saviesa popular autòctona amb l’adaptació a la realitat illenca de receptes més ambicioses, pertanyents a la gran tradició culinària europea. A més s’emmarca en un moment transcendental de la història gastronòmica de Menorca ja que documenta, d’una banda, el final d’una cuina medieval i, de l’altra, l’inici prometedor de la cuina moderna, amb els seus plats lleugers i econòmics.

Cuina tradicional, adopció de nous productes provinents d’Amèrica i la incipient influència anglesa són els ingredients que, ben combinats, permeten Fra Roger exposar com es fan guisats de tota mena, sopes, rostits, pilotes, salses, pastissos, pudins, cremes, etc. Els amants de la cuina es troben davant el repte de recuperar plats i procediments culinaris de fa gairebé tres segles. I això és el que està succeint darrerament a la nostra illa.

Cuiners, bloguers i aficionats a la gastronomia estan interpretant les receptes de Art de la Cuina, aportant el seu toc personal, amb creativitat, adaptant els plats als gustos actuals, innovant tant en l’elaboració com en les presentacions, amb un resultat excel·lent. Partint de la nostra tradició històrica, i mitjançant l’aplicació de tècniques modernes i amb la saviesa de la cuina popular, s’està engrandint i donant valor al patrimoni culinari de Menorca, un dels nostres principals signes d’identitat, carregat de significat i simbolisme.

La cuina conventual del segle XVIII convertida en excel·lents plats del segle XXI, que segurament ja trobaràs a alguns restaurants. Si Fra Roger aixequés el cap!

,

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: